El projecte de construcció de 1.300 habitatges a la zona de Son Busquets, en els solars de l’antic quarter d’artilleria de la carretera de Valldemossa, afectarà de ple les barriades de Camp Redó i Cas Capiscol, amb 13.578 i 8.677 habitants respectivament. El creixement poblacional a l’entorn de 5.000 residents més farà incrementar un 22% la densitat de població de la zona.

Són cinc punts per sobre de la superfície del 17% que es guanya amb el nou PERI impulsat per l’actual equip de govern. Aquesta àrea d’actuació actualment està infrautilitzada i abraça uns 100.000 metres quadrats. Però el conjunt de les dues barriades comprèn 154 hectàrees (91 corresponen al Camp Redó i devers 63 a Cas Capiscol). Aquestes dues àrees només tenen quatre petites zones verdes que en alguns casos es troben mal ubicades i tan sols amb un equipament esportiu.

L’actuació que s’hi pretén desenvolupar elevarà els índexs de densitat poblacional. Actualment al Camp Redó hi ha una densitat de 149 habitants per cada 100 habitatges. Amb el nou projecte aquesta xifra se situarà a l’entorn dels 189 residents per 100 habitatges. Concretament, en aquesta àrea hi ha previst edificar més de 870 pisos com a màxim amb un increment de 2.622 del sostre residencial. Això és un 20% més de la població actual que hi ha en aquesta zona de Palma, una de les més massificades.

En la mateixa proporció se situen les xifres a la zona de Cas Capiscol. El barri presenta una densitat de població que se situa en 139 habitatges per cada 100 habitants. La reurbanització d’aquesta àrea elevarà la xifra a una mitjana màxima de 196 habitatges per cada 100 residents. En aquest barri s’hi edificaran uns 160 pisos i concentrarà 500 habitants més, un 6% més de la seva població.

De tota manera, el nou pla que preveu desenvolupar el Consistori té previst destinar a aquests terrenys de Son Busquets, cedits a Cort pel Ministeri de Defensa, un total de 16.883 metres quadrats a equipaments públics, un 15,50% de la superfície a edificar. Amb aquest canvi només es guanya un 5% de sòl públic. I és que el conveni passat preveia una superfície per a aquestes característiques de prop d’11.748 metres quadrats –un 10,6% del total–. En tot cas, l’augment de la dotació pública és minsa –de 3 a 5 equipaments– en comparació a la massificació de població.

Els molins des Jonquet, almanco des dels passats anys 50, defineixen una imatge emblemàtica de la ciutat. Bé en parla en Manuel Sanchis Guarner al seu entranyable llibre: Els molins de vent de Mallorca, del seu valor de visió suggerent i amarada d’encant. Perquè les seves torres ocupaven i ocupen una posició paisatgísticament estratègica, guaitant cap a la mar, al Mollet, al Moll Vell, al passeig Marítim. No és de bades que, en els anys previs a l’anomenat "boom turístic", certes imatges del barri servissin ja per il·lustrar algunes de les postals més suggeridores del moment.

Tota la zona constitueix un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’urbanisme popular; un agradós conjunt de cases blanques, de pujades, d’escaletes, de carrers estrets i sinuosos; un bell grup de cases agombolat entre el carrer de Sant Magí i la mar. Sens dubte es Jonquet constitueix un conjunt històric amb totes les lletres, tal com els defineix la UNESCO, la Unió Europea i les nostres lleis de protecció del patrimoni. Un conjunt històric que, tal com preconitzen aquestes institucions, s’ha de preservar.

Però l’avarícia de l’especulació no s’atura davant d’això, perquè ara sembla que determinats interessos empresarials s’han sabut enginyar per eludir previsions proteccionistes i aigualir-nos la festa. Sí, sembla que s’han enginyat perquè l’Ajuntament canvïi una normativa més proteccionista per una altra que ho és molt poc; tot s’hauria cuinat en aquestes darreres legislatures de govern de la dreta –esperam un canvi en aquest sector polític, que mai més dreta sigui sinònim de destrucció del patrimoni ni de corrupció urbanística. Sí, sembla que ara ens volen privar de gaudir del conjunt del barri tal com l’ha definit la nostra història, la nostra tradició. Davant d’això, no ens preocupa tant que alguna de les noves construccions que s’hi han fet o la definició de les noves escales, les que pugen des dels rentadors, no ens acabin d’agradar. Ni ens preocupa tant que els molins, que hostatjaren cabarets com l’anomenat Jack el negro, encara no s’hagin desembarassat de tants d’afegitons. Ni ens interessa, de moment, ponderar si la intervenció paisatgística sobre els terrers ha estat la més adequada.

Danys irreversibles
El que sí ens preocupa de veres són els danys irreversibles que sembla que es podrien fer aviat en es Jonquet si ningú no hi posa remei. Per parlar-ne hem de començar per esmentar que s’hi destruïren fa una partida d’anys uns petits carrers i les casetes que els definien, un fet molt penós per ell mateix i més encara si pensam que darrere d’aquest desastre en podrien venir de majors. Perquè, afegint-hi uns terrenys buits que hi havia su-allà, ara volen substituir els antics carrers per grans blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars amb dos pisos de pàrquings i centres comercials –amb accés rodat des dels terrers? Quina és la magnitud de la tragèdia? Si la major part de les cases des Jonquet, les destruïdes també, són plantes baixes o per molt tenen un pis; ara les noves construccions serien, per comparació altíssimes; sembla que guaitarien amb quasi 15 metres d’altura –a la qual hauríem d’afegir la d’un terraplè aberrant- per darrere dels molins...

Aquests grans blocs d’edificacions tampoc no respectarien els traçats dels carrerets destruïts, ni les tipologies tradicionals –habitatge unifamiliar o petit habitatge plurifamiliar–, ni les alçades i volumetries preexistents, ni l’estructura del petit comerç esporàdic situat a les plantes baixes, ni la topografia de la zona, ni les antigues parcel·les, ni un sant remei... Davant d’aquesta gran aberració, davant d’un desgavell tan someral, ha sorgit un cert moviment contrari a tant d’abús contra el nostre patrimoni; ha sorgit l’inici del que pot arribar a ser un gran moviment d’oposició dels veïns a la destrucció des Jonquet. Tanta de sort, no tot havien de ser males notícies.

Nosaltres ens volem sumar a aquesta oposició, volem dir amb tots ells: "Salvem es Jonquet", volem aportar arguments a favor de la seva causa, que és la nostra. De fet pensam que ja n’hem aportat molts, hem parlat de la necessitat de conservar, al barri, usos, tipologies, traçats de carrers, parcel·les, alçades, volumetries, topografia; de la necessitat de protegir, de preservar aquest extraordinari i valuós conjunt històric. Hem parlat de com la UNESCO, la Unió Europea, la nostra comunitat autònoma protegeixen conjunts històrics com es Jonquet. Per ara ja no volem afegir més arguments, no, pensam que ja només ens resta desitjar que la dreta –en democràcia totes les opcions polítiques són respectables si hi ha honradesa– recondueixi les seves actuacions; que l’esquerra, ara a Cort, pugui adobar tant de desgavell. Però, dit això, ens resta encara sintetitzar i repetir estrictament per concloure aquest escrit: "Salvem es Jonquet".

La Comissió Europea inicia una investigació per esbrinar si realment l’hospital de referència es construeix en una zona d’ "alt risc" d’inundacions, tal com ve indicat en el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma de l’any 1994 i en el de 1999, encara que en el Pla de Recursos Hídrics aquesta zona no aparegui catalogada d’aquesta manera.

Així ho ha notificat la Comissió de Peticions de la Unió Europea en una carta remesa el 20 de maig passat després d’examinar la demanda de la portaveu de la plataforma Salvem la Real, Aina Calafat, en la qual sol·licitava que s’investigàs aquest tema que podria ser constitutiu de "delicte".

En concret, aquesta carta es refereix al fet que la Comissió de Peticions, tal com estableix el reglament del Parlament Europeu, "ha decidit admetre-la a tràmit perquè les qüestions que s’hi plantegen incideixen en l’àmbit d’activitats de la Unió Europea".

Arran d’aquesta resposta, Calafat expressà la seva satisfacció en comprovar que les passes que ha realitzat fins ara per aconseguir que es reobri una investigació a Son Espases, "no han quedat en no-res". Així mateix, recriminà que a Balears s’hagi fet cas omís de les seves demandes.

La portaveu de la plataforma Salvem la Real també recordà que el Govern del PP inicià les obres de l’hospital el dia 9 de febrer de 2007 sense la presència de cap arqueòleg ni cap Bé d’Interès Cultural senyalitzat.