La Plataforma, per a repensar la ciutat que volem,"SON BUSQUETS", s'adhereix a clamar amb veu alta; "Salvem es Jonquet", "Salvem Son Bosc", "Salvem la Real", Salvem Es Guix, Salvem Son Real, Salvem Mallorca, ... Recuperem el seny.

Podem aturar l’avarícia de l’especulació amb imaginació, creativitat i honradesa. També obrint els ulls, als interessos empresarials, a preservar, optimitzar recursos, defensar els interessos socials i patrimonials garantint la convivència la qual enriqueix el teixit social i a l'hora pot reanimar la economia.
La Plataforma ciutadana "Son Busquets" s'adhereix i fa ressò de l'acció cívica i festiva que organitza
"La Plataforma Salvem Es Jonquet" per aquest dissabte dia 7 de juny. Una
vesprada que s'enmarca dins la campanya " Es Jonquet, Ara o Mai ".
Tendrà lloc al Centre Cultural Es Jonquet, C/ Terrers, núm. 2.
Aquesta és la programació per al vespre:
A les 20.00 h. Cercavila pel barri amb xeremiers i caparrots.
A les 20.30 h. Inauguració exposició fotogràfica que durarà fins al 20 de juny, de 17 a 21
h, de dilluns a divendres.
A les 21.30 h. Concert de Whisky Facile i Arpellots Havaneres Band, amb degustació de rom cremat.
Menjar i begudes, recollida de firmes, camisetes i festa.

Recordau aquella cançó de Jaume Arnella i Soler Amigó...
...
Si les veles son plegades
la nau no solca el mar,
si tenim les mans plegades
el bon temps mai no vindrà
Jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir:
és ara amics, és ara.

Salutacions. Agustí Baró

Els grans blocs d’edificacions que s’hi volen construir no respecten ni les alçades ni les volumetries que han existit fins ara

Els molins des Jonquet, almanco des dels passats anys 50, defineixen una imatge emblemàtica de la ciutat. Bé en parla en Manuel Sanchis Guarner al seu entranyable llibre: Els molins de vent de Mallorca, del seu valor de visió suggerent i amarada d’encant. Perquè les seves torres ocupaven i ocupen una posició paisatgísticament estratègica, guaitant cap a la mar, al Mollet, al Moll Vell, al passeig Marítim. No és de bades que, en els anys previs a l’anomenat "boom turístic", certes imatges del barri servissin ja per il·lustrar algunes de les postals més suggeridores del moment.

Tota la zona constitueix un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’urbanisme popular; un agradós conjunt de cases blanques, de pujades, d’escaletes, de carrers estrets i sinuosos; un bell grup de cases agombolat entre el carrer de Sant Magí i la mar. Sens dubte es Jonquet constitueix un conjunt històric amb totes les lletres, tal com els defineix la UNESCO, la Unió Europea i les nostres lleis de protecció del patrimoni. Un conjunt històric que, tal com preconitzen aquestes institucions, s’ha de preservar.

Però l’avarícia de l’especulació no s’atura davant d’això, perquè ara sembla que determinats interessos empresarials s’han sabut enginyar per eludir previsions proteccionistes i aigualir-nos la festa. Sí, sembla que s’han enginyat perquè l’Ajuntament canvïi una normativa més proteccionista per una altra que ho és molt poc; tot s’hauria cuinat en aquestes darreres legislatures de govern de la dreta –esperam un canvi en aquest sector polític, que mai més dreta sigui sinònim de destrucció del patrimoni ni de corrupció urbanística. Sí, sembla que ara ens volen privar de gaudir del conjunt del barri tal com l’ha definit la nostra història, la nostra tradició. Davant d’això, no ens preocupa tant que alguna de les noves construccions que s’hi han fet o la definició de les noves escales, les que pugen des dels rentadors, no ens acabin d’agradar. Ni ens preocupa tant que els molins, que hostatjaren cabarets com l’anomenat Jack el negro, encara no s’hagin desembarassat de tants d’afegitons. Ni ens interessa, de moment, ponderar si la intervenció paisatgística sobre els terrers ha estat la més adequada.

Danys irreversibles
El que sí ens preocupa de veres són els danys irreversibles que sembla que es podrien fer aviat en es Jonquet si ningú no hi posa remei. Per parlar-ne hem de començar per esmentar que s’hi destruïren fa una partida d’anys uns petits carrers i les casetes que els definien, un fet molt penós per ell mateix i més encara si pensam que darrere d’aquest desastre en podrien venir de majors. Perquè, afegint-hi uns terrenys buits que hi havia su-allà, ara volen substituir els antics carrers per grans blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars amb dos pisos de pàrquings i centres comercials –amb accés rodat des dels terrers? Quina és la magnitud de la tragèdia? Si la major part de les cases des Jonquet, les destruïdes també, són plantes baixes o per molt tenen un pis; ara les noves construccions serien, per comparació altíssimes; sembla que guaitarien amb quasi 15 metres d’altura –a la qual hauríem d’afegir la d’un terraplè aberrant- per darrere dels molins...

Aquests grans blocs d’edificacions tampoc no respectarien els traçats dels carrerets destruïts, ni les tipologies tradicionals –habitatge unifamiliar o petit habitatge plurifamiliar–, ni les alçades i volumetries preexistents, ni l’estructura del petit comerç esporàdic situat a les plantes baixes, ni la topografia de la zona, ni les antigues parcel·les, ni un sant remei... Davant d’aquesta gran aberració, davant d’un desgavell tan someral, ha sorgit un cert moviment contrari a tant d’abús contra el nostre patrimoni; ha sorgit l’inici del que pot arribar a ser un gran moviment d’oposició dels veïns a la destrucció des Jonquet. Tanta de sort, no tot havien de ser males notícies.

Nosaltres ens volem sumar a aquesta oposició, volem dir amb tots ells: "Salvem es Jonquet", volem aportar arguments a favor de la seva causa, que és la nostra. De fet pensam que ja n’hem aportat molts, hem parlat de la necessitat de conservar, al barri, usos, tipologies, traçats de carrers, parcel·les, alçades, volumetries, topografia; de la necessitat de protegir, de preservar aquest extraordinari i valuós conjunt històric. Hem parlat de com la UNESCO, la Unió Europea, la nostra comunitat autònoma protegeixen conjunts històrics com es Jonquet. Per ara ja no volem afegir més arguments, no, pensam que ja només ens resta desitjar que la dreta –en democràcia totes les opcions polítiques són respectables si hi ha honradesa– recondueixi les seves actuacions; que l’esquerra, ara a Cort, pugui adobar tant de desgavell. Però, dit això, ens resta encara sintetitzar i repetir estrictament per concloure aquest escrit: "Salvem es Jonquet".

CIL | 31 Maig, 2008 01:00 | latafanera.cat technorati.com

Davant tan poca sensibilitat per part de qui ens governa, la infatigable lluitadora cívica, Aina Calafat, tot d'una que rep la comunicació oficial amb què se li notifica que ha estat admesa i atesa la seva petició adreçada al Parlament Europeu, fa públic un escrit relacionat directament amb aquella gent que ha callat massa -i durant massa temps- amb motiu de la construcció del macrohospital a la finca de Son Espases.

L'escrit trau foc pels queixals! I amb motiu!

Massa motius té n'Aina, perquè es queixi públicament i arribi a exclamar aïrada: "a tots aquells que han callat, els hauria de caure la cara de vergonya, quan els membres del Parlament Europeu han tengut més sensibilitat que els nostres governants..."


Aina Calafat, adreçant-se a la gent que es manifesta a la plaça de Cort en defensa de l'entorn de la Real
(Foto: Pep Torró)

“Benvolguts companys,

(Segueix)

;;