Camp Redó i Cas Capiscol seran els afectats pels 1.300 pisos als solars de l’antic quarter de Defensa. Augmentaran un 22% la seva densitat

Laura Morral | 07/07/2008 |dbalears

El projecte de construcció de 1.300 habitatges a la zona de Son Busquets, en els solars de l’antic quarter d’artilleria de la carretera de Valldemossa, afectarà de ple les barriades de Camp Redó i Cas Capiscol, amb 13.578 i 8.677 habitants respectivament. El creixement poblacional a l’entorn de 5.000 residents més farà incrementar un 22% la densitat de població de la zona.

Són cinc punts per sobre de la superfície del 17% que es guanya amb el nou PERI impulsat per l’actual equip de govern. Aquesta àrea d’actuació actualment està infrautilitzada i abraça uns 100.000 metres quadrats. Però el conjunt de les dues barriades comprèn 154 hectàrees (91 corresponen al Camp Redó i devers 63 a Cas Capiscol). Aquestes dues àrees només tenen quatre petites zones verdes que en alguns casos es troben mal ubicades i tan sols amb un equipament esportiu.

L’actuació que s’hi pretén desenvolupar elevarà els índexs de densitat poblacional. Actualment al Camp Redó hi ha una densitat de 149 habitants per cada 100 habitatges. Amb el nou projecte aquesta xifra se situarà a l’entorn dels 189 residents per 100 habitatges. Concretament, en aquesta àrea hi ha previst edificar més de 870 pisos com a màxim amb un increment de 2.622 del sostre residencial. Això és un 20% més de la població actual que hi ha en aquesta zona de Palma, una de les més massificades.

En la mateixa proporció se situen les xifres a la zona de Cas Capiscol. El barri presenta una densitat de població que se situa en 139 habitatges per cada 100 habitants. La reurbanització d’aquesta àrea elevarà la xifra a una mitjana màxima de 196 habitatges per cada 100 residents. En aquest barri s’hi edificaran uns 160 pisos i concentrarà 500 habitants més, un 6% més de la seva població.

De tota manera, el nou pla que preveu desenvolupar el Consistori té previst destinar a aquests terrenys de Son Busquets, cedits a Cort pel Ministeri de Defensa, un total de 16.883 metres quadrats a equipaments públics, un 15,50% de la superfície a edificar. Amb aquest canvi només es guanya un 5% de sòl públic. I és que el conveni passat preveia una superfície per a aquestes característiques de prop d’11.748 metres quadrats –un 10,6% del total–. En tot cas, l’augment de la dotació pública és minsa –de 3 a 5 equipaments– en comparació a la massificació de població.

La Plataforma, per a repensar la ciutat que volem,"SON BUSQUETS", s'adhereix a clamar amb veu alta; "Salvem es Jonquet", "Salvem Son Bosc", "Salvem la Real", Salvem Es Guix, Salvem Son Real, Salvem Mallorca, ... Recuperem el seny.

Podem aturar l’avarícia de l’especulació amb imaginació, creativitat i honradesa. També obrint els ulls, als interessos empresarials, a preservar, optimitzar recursos, defensar els interessos socials i patrimonials garantint la convivència la qual enriqueix el teixit social i a l'hora pot reanimar la economia.
La Plataforma ciutadana "Son Busquets" s'adhereix i fa ressò de l'acció cívica i festiva que organitza
"La Plataforma Salvem Es Jonquet" per aquest dissabte dia 7 de juny. Una
vesprada que s'enmarca dins la campanya " Es Jonquet, Ara o Mai ".
Tendrà lloc al Centre Cultural Es Jonquet, C/ Terrers, núm. 2.
Aquesta és la programació per al vespre:
A les 20.00 h. Cercavila pel barri amb xeremiers i caparrots.
A les 20.30 h. Inauguració exposició fotogràfica que durarà fins al 20 de juny, de 17 a 21
h, de dilluns a divendres.
A les 21.30 h. Concert de Whisky Facile i Arpellots Havaneres Band, amb degustació de rom cremat.
Menjar i begudes, recollida de firmes, camisetes i festa.

Recordau aquella cançó de Jaume Arnella i Soler Amigó...
...
Si les veles son plegades
la nau no solca el mar,
si tenim les mans plegades
el bon temps mai no vindrà
Jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir:
és ara amics, és ara.

Salutacions. Agustí Baró

Els grans blocs d’edificacions que s’hi volen construir no respecten ni les alçades ni les volumetries que han existit fins ara

Els molins des Jonquet, almanco des dels passats anys 50, defineixen una imatge emblemàtica de la ciutat. Bé en parla en Manuel Sanchis Guarner al seu entranyable llibre: Els molins de vent de Mallorca, del seu valor de visió suggerent i amarada d’encant. Perquè les seves torres ocupaven i ocupen una posició paisatgísticament estratègica, guaitant cap a la mar, al Mollet, al Moll Vell, al passeig Marítim. No és de bades que, en els anys previs a l’anomenat "boom turístic", certes imatges del barri servissin ja per il·lustrar algunes de les postals més suggeridores del moment.

Tota la zona constitueix un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’urbanisme popular; un agradós conjunt de cases blanques, de pujades, d’escaletes, de carrers estrets i sinuosos; un bell grup de cases agombolat entre el carrer de Sant Magí i la mar. Sens dubte es Jonquet constitueix un conjunt històric amb totes les lletres, tal com els defineix la UNESCO, la Unió Europea i les nostres lleis de protecció del patrimoni. Un conjunt històric que, tal com preconitzen aquestes institucions, s’ha de preservar.

Però l’avarícia de l’especulació no s’atura davant d’això, perquè ara sembla que determinats interessos empresarials s’han sabut enginyar per eludir previsions proteccionistes i aigualir-nos la festa. Sí, sembla que s’han enginyat perquè l’Ajuntament canvïi una normativa més proteccionista per una altra que ho és molt poc; tot s’hauria cuinat en aquestes darreres legislatures de govern de la dreta –esperam un canvi en aquest sector polític, que mai més dreta sigui sinònim de destrucció del patrimoni ni de corrupció urbanística. Sí, sembla que ara ens volen privar de gaudir del conjunt del barri tal com l’ha definit la nostra història, la nostra tradició. Davant d’això, no ens preocupa tant que alguna de les noves construccions que s’hi han fet o la definició de les noves escales, les que pugen des dels rentadors, no ens acabin d’agradar. Ni ens preocupa tant que els molins, que hostatjaren cabarets com l’anomenat Jack el negro, encara no s’hagin desembarassat de tants d’afegitons. Ni ens interessa, de moment, ponderar si la intervenció paisatgística sobre els terrers ha estat la més adequada.

Danys irreversibles
El que sí ens preocupa de veres són els danys irreversibles que sembla que es podrien fer aviat en es Jonquet si ningú no hi posa remei. Per parlar-ne hem de començar per esmentar que s’hi destruïren fa una partida d’anys uns petits carrers i les casetes que els definien, un fet molt penós per ell mateix i més encara si pensam que darrere d’aquest desastre en podrien venir de majors. Perquè, afegint-hi uns terrenys buits que hi havia su-allà, ara volen substituir els antics carrers per grans blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars amb dos pisos de pàrquings i centres comercials –amb accés rodat des dels terrers? Quina és la magnitud de la tragèdia? Si la major part de les cases des Jonquet, les destruïdes també, són plantes baixes o per molt tenen un pis; ara les noves construccions serien, per comparació altíssimes; sembla que guaitarien amb quasi 15 metres d’altura –a la qual hauríem d’afegir la d’un terraplè aberrant- per darrere dels molins...

Aquests grans blocs d’edificacions tampoc no respectarien els traçats dels carrerets destruïts, ni les tipologies tradicionals –habitatge unifamiliar o petit habitatge plurifamiliar–, ni les alçades i volumetries preexistents, ni l’estructura del petit comerç esporàdic situat a les plantes baixes, ni la topografia de la zona, ni les antigues parcel·les, ni un sant remei... Davant d’aquesta gran aberració, davant d’un desgavell tan someral, ha sorgit un cert moviment contrari a tant d’abús contra el nostre patrimoni; ha sorgit l’inici del que pot arribar a ser un gran moviment d’oposició dels veïns a la destrucció des Jonquet. Tanta de sort, no tot havien de ser males notícies.

Nosaltres ens volem sumar a aquesta oposició, volem dir amb tots ells: "Salvem es Jonquet", volem aportar arguments a favor de la seva causa, que és la nostra. De fet pensam que ja n’hem aportat molts, hem parlat de la necessitat de conservar, al barri, usos, tipologies, traçats de carrers, parcel·les, alçades, volumetries, topografia; de la necessitat de protegir, de preservar aquest extraordinari i valuós conjunt històric. Hem parlat de com la UNESCO, la Unió Europea, la nostra comunitat autònoma protegeixen conjunts històrics com es Jonquet. Per ara ja no volem afegir més arguments, no, pensam que ja només ens resta desitjar que la dreta –en democràcia totes les opcions polítiques són respectables si hi ha honradesa– recondueixi les seves actuacions; que l’esquerra, ara a Cort, pugui adobar tant de desgavell. Però, dit això, ens resta encara sintetitzar i repetir estrictament per concloure aquest escrit: "Salvem es Jonquet".

CIL | 31 Maig, 2008 01:00 | latafanera.cat technorati.com

Davant tan poca sensibilitat per part de qui ens governa, la infatigable lluitadora cívica, Aina Calafat, tot d'una que rep la comunicació oficial amb què se li notifica que ha estat admesa i atesa la seva petició adreçada al Parlament Europeu, fa públic un escrit relacionat directament amb aquella gent que ha callat massa -i durant massa temps- amb motiu de la construcció del macrohospital a la finca de Son Espases.

L'escrit trau foc pels queixals! I amb motiu!

Massa motius té n'Aina, perquè es queixi públicament i arribi a exclamar aïrada: "a tots aquells que han callat, els hauria de caure la cara de vergonya, quan els membres del Parlament Europeu han tengut més sensibilitat que els nostres governants..."


Aina Calafat, adreçant-se a la gent que es manifesta a la plaça de Cort en defensa de l'entorn de la Real
(Foto: Pep Torró)

“Benvolguts companys,

(Segueix)

Admet la demanda per esbrinar si l’hospital està damunt d’un torrent

La Comissió Europea inicia una investigació per esbrinar si realment l’hospital de referència es construeix en una zona d’ "alt risc" d’inundacions, tal com ve indicat en el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma de l’any 1994 i en el de 1999, encara que en el Pla de Recursos Hídrics aquesta zona no aparegui catalogada d’aquesta manera.

Així ho ha notificat la Comissió de Peticions de la Unió Europea en una carta remesa el 20 de maig passat després d’examinar la demanda de la portaveu de la plataforma Salvem la Real, Aina Calafat, en la qual sol·licitava que s’investigàs aquest tema que podria ser constitutiu de "delicte".

En concret, aquesta carta es refereix al fet que la Comissió de Peticions, tal com estableix el reglament del Parlament Europeu, "ha decidit admetre-la a tràmit perquè les qüestions que s’hi plantegen incideixen en l’àmbit d’activitats de la Unió Europea".

Arran d’aquesta resposta, Calafat expressà la seva satisfacció en comprovar que les passes que ha realitzat fins ara per aconseguir que es reobri una investigació a Son Espases, "no han quedat en no-res". Així mateix, recriminà que a Balears s’hagi fet cas omís de les seves demandes.

La portaveu de la plataforma Salvem la Real també recordà que el Govern del PP inicià les obres de l’hospital el dia 9 de febrer de 2007 sense la presència de cap arqueòleg ni cap Bé d’Interès Cultural senyalitzat.

Cessió gratuïta d'instal·lacions militars als ajuntaments mallorquins

Hi ha qui pensa, creu i diu o escriu que un col·lectiu, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa.
Tots dos elements es converteixen, així, en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i poder tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets pot ser-ne un paradigma: de festa i en lluita veïnal perenne!

Fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb el senyor Ramon Aguiló, i, després amb el senyor Joan Fageda, com a batles; seguits de les senyores Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses- es compromet, mitjançant convenis escrits i signats en espanyol, a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi estan deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb una de les intervencions conscientitzadores de l'Associació Drets Humans de Mallorca, en utilitzar les sales de cinema d'OCIMAX per projectar-hi pel·lícules força instructives


Amb un dels Agrupaments Escoltes més actius i dinàmics que, fins i tot, aconsegueix que diverses institucions públiques s'aboquin a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada


Com també que el mateix Ajuntament de Palma atorgui a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta- el nom de dos carrers de la barriada.

Però, sobretot, despunta entre totes les entitats l'Associació Veïnal de Cas Capiscol-Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable (hom pot veure'l representat gràficament en els successius governs municipals...)


Des de fa un munt d'anys, amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...
Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.

En altres àmbits, també s'ha treballat bastant per fer que sigui una realitat palpable la CESSIÓ GRATUÏTA, DE TOTES LES INSTAL·LACIONS MILITARS EN DESÚS, ALS AJUNTAMENTS DE MALLORCA!


Però això ja són figues d'un altre sostre...

Cil Buele

Disculpeu que gosi de fer una metàfora teatral i em presenti com a multimilionari, no de diners, d'optimisme. Pels meus vestits, el meu rostre afable, feliç, així com per la gran quantitat de lletugues que podeu apreciar a totes i cada una de les meves butxaques, us adonareu que difícilment no podré pagar qualsevol preu que em demaneu per a recuperar el dret a la paraula a la dignitat humana.
I a més! Us convido a fer camí plegats!
Tot un seguit de causalitats, com ben bé precisa el meu company "F.P.", ens van fent a tots plegats, a mi i a qui s'apunta, iniciar la singladura del que comencem a anomenar corporativisme social.
Arreu del món empentes d'optimisme, d'idealistes, s'arrepleguen en xarxes socials, de compromís en la millora de la qualitat de vida, de respecte en i per l'educació en valors. Gràcies a la tecnologia i a la voluntat de multitud de persones emprenedores, com per art de màgia, i en un moment de crisi econòmica internacional, la societat civil s'organitza en xarxes corporatives, solidàries, compromeses vers la realitat que les envolta. Tot plegat amb el somriure de l'optimisme necessari per a fer front a una, si més no, estranya situació d'enrariment internacional en les relacions humanes. La iniciativa creativa, a l'avantguarda dels avenços tecnològics, possibilita, fent evident, l'optimització de les gestions; també a les institucions, refermant la seva funció pública, mentre instrumentalitza la participació a partir de l'experiència de compartir els entorns immediats acceptant les noves experiències comunicacionals que ens permeten un ús acurat de la tecnologia al nostre abast.
Obrir els ulls. Prendre consciència de la responsabilitat, la necessitat, d'avançar plegats en un exercici docent inter-generacional d'aprenentatge continu construint i compartint identitat.
Qui soc? Qui ets? Qui som? Siau qui sou!
Afortunadament la gratuïtat i la facilitat d'accés a la informació permet més que mai de mais a la història de la humanitat facilitar la convivència fent ús d'eines de treball fins ara exclusives de les corporacions, exclusivament, econòmiques. Ara n'hi podem donar un ús, a més, social, des de la societat civil, i sense la necessitat d'esforços extremadament considerables o hipoteques in-assumibles.

Son Busquets. A tall d'exemple.

No sé ben bé quan , ni cap a on, pel carrer em vaig topar amb el company "F.R." qui em va anunciar la presentació d'al·legacions al Pla de construcció d'habitatges a "Son Busquets".
"Son Busquets" enrere d'ús militar i avui 11 hectàrees inutilitzades a l'espera de més saturació urbanística. 11 hectàrees! Ben enmig de la ciutat.
"F.R." em va convocar a una reunió per a tractar d'agrupar inquietuds entorn a la necessitat, no sols de reflexionar sinó també, d'intervenir en els nostres entorns més pròxims per tal de col·laborar en la recreació d'un entorn més hospitalari i respectuós al costat de les nostres institucions.
Sincerament, la llunyania m'havia distanciat del creixement urbanístic a Ciutat de Palma durant els darrers cinc anys. La convocatòria fou a les 20 hores d'un dia feiner front al Conservatori de Musica. Aclucau els ulls; i aquells que tingueu fresca la memòria, intenteu visualitzar l'entorn cinc anys enrere, sols mitja dècada, obriu els ulls a ara. A mi em resulta esfereïdor. Deixau anar la vista a vol d'ocell que planeja de l'altura de la serra cap a les aigües de la badia de Palma. 11 hectàrees al mig de la ciutat, amb espais verds i espais coberts.
Com és que resten tancats? Perquè s'hi han de construir 1.000, 1.300, 1.800, 2.000 o 3.000 habitatges? Protegits? A quin preu? A quin cost? Qui ho paga?
Nosaltres? Ah és clar, som milionaris. Ho podem comprar! Qui hi posa el preu? Ho comprem! Ho compro! I vull que se'n faci un ús, d'immediat, públic, per la qual cosa proposo; en primer lloc la constitució d'una fundació pública en la qual tots els inversors siguin membres del patronat i socis de la fundació, assumint la responsabilitat del pagament de les despeses necessàries per al manteniment de les instal·lacions, el seu funcionament d'interèssocial, així com de satisfer la despesa de la compra al Ministeri de Defensa de l'estat espanyol, o a qui pertoqui, caldrà conèixer l'estat de la propietat dels terrenys, tot per a garantir-ne un ús públic sostenible.
Soc multimilionari. I tu? T'hi apuntes! Ho podem aconseguir! I mentre ho feim i sense massa esforç, també ens ho passarem bé.

Salutacions i digues la teva. Fes-me arribar un comentari o envia el teu parer a "Son Busquets"
Agustí Baró

Palma Oberta al Futur. Model de ciutat
Ajuntament de Palma

Ejército español: el gasto en sus misiones "humanitarias" y especulación urbanística.: "Ejército español: el gasto en sus misiones 'humanitarias' y especulación urbanística.
Dos noticias sobre el ejército y sus dineros Jueves,23 de junio de 2005

LA NUEVA MISION MILITAR EN AFGANISTAN COSTARA A ESPAÑA 26 MILLONES DE EUROS
El Congreso autorizó ayer con el voto a favor de todos los grupos excepto IU el envío a Afganistán de un nuevo batallón de 500 efectivos, que se sumarán a los actualmente allí desplegados y que tiene como misión colaborar en la seguridad y el proceso de las elecciones parlamentarias del 18 de septiembre. (LA VANGUARDIA Y EXPANSION)
DEFENSA VENDE LOS TERRENOS DE SON BUSQUETS DONDE SE CONSTRUIRAN VIVIENDAS
Las antiguas instalaciones militares de Son Busquets, en Palma, actualmente en desuso, acogerán una nueva promoción de 1.590 viviendas de las que 835 corresponderán a Viviendas de Protección Pública. (LA GACETA)
¿La especulación urbanística financia guerras?"

El Bloc dóna suport el esponjament de Son Busquets comanda pels veïns El Bloc per a Palma dóna suport les reivindicacions de la Plataforma de Son Busquets, integrada per les associacions veïnals d'aquesta escombrada, és Camp Va rodar i Cas Capiscol sobri la necessitat de no construir la totalitat dels 1.662 habitatges previstes en l'antic aquarterament. Membres del Bloc per a Palma J. C. Palma. es van reunir ahir amb els veïns amb la finalitat d'escoltar de primera mà les seves reivindicacions. Malgrat la necessitat d'habitatges de protecció oficial i que Defensa no estava obligada a construir-les en la zona des del Bloc consideren que no es poden fer guetos i només contemplar aquesta zona per a donar resposta a aquesta necessitat social. Diari de Mallorca DIARI DE PALMA। Dimecres, 7 de febrer de 2007.

05/02/2007 · Palma
La coalició d’esquerres denuncia que, una vegada més, una zona de Palma amb una forta densitat de població –Camp Redó i Cas Capiscol- veu desaparèixer els seus somnis de disposar d’espais públics. Per contra, l’Ajuntament impulsa un fort increment de la població de la zona. El Bloc recorda que aquesta urbanització fora de mida de l’antic solar de son Busquets és el fruit d’un mal acord signat
Tribuna Mallorca - El Bloc per Palma dóna suport a la Plataforma de Son Busquets

Club de Futbol:
RAMI 9 - ACUARTELAMIENTO SON BUSQUETS
Dirección: CR DE VALLDEMOSA, 46 en: PALMA DE MALLORCA ( BALEARES ) (España)
Teléfono: 971297850
Información Adicional: Gestión: FF.AA.,C.SEGURIDAD
Espacios Deportivos:
1 PISTA POLIDEPORTIVA40 M X 20 M, ASFALTOActividad principal: FUTBOL-SALA
2 EXPLANADAS75 M X 40 M, TIERRA DURA O ARENAActividad principal: FUTBOL
1 SALA CUBIERTA15 M X 10 M, ALTURA:DE 3.0 A 4,99 M., LINOLEOActividad principal: GIMNASIA GENERAL (MANTENIMIENTO AEROBIC GYM-JAZZ)
2 PISTAS POLIDEPORTIVAS28 M X 16 M, HORMIGON PULIDOActividad principal: BALONCESTO
1 PISTA POLIDEPORTIVA24 M X 15 M, TIERRA BATIDA ESTABLIZADAActividad principal: OTROS JUEGOS POPULARES DE LANZAMIENTO
1 PISTA POLIDEPORTIVA24 M X 15 M, HORMIGON PULIDO, CON ILUMINACIONActividad principal: FUTBOL-SALA
1 OTROGALERIA DE TIRO-INT., CERAMICO, CON ILUMINACIONActividad principal: TIRO DE PRECISION

rami 9 - acuartelamiento son busquets

Benvinguts a la Plataforma, per a repensar la ciutat que volem,"SON BUSQUETS".
Son Busquets. Un espai públic sobre el que es projecta seguir congestionant una ciuatat que ha de menester amb urgencia recuperar valors en i per la convivència.
Obre els ulls! T'hi apuntes!

Cort diu que el nou pla al solar de Defensa guanya 5.000 m2 de sòl i rebaixa 300 habitatges

LAURA MORRAL. Palma.
La Plataforma Son Busquets inicià ahir una de les primeres accions en contra de la construcció de 1.300 habitatges socials al solar de l’antic quarter d’artilleria de la carretera de Valldemossa suposarà. Des de la perspectiva dels veïns el projecte, contribuirà a la saturació de la zona. En total podran ser de l’ordre de 4.700 nous habitants a una zona que ja pateix problemes reals de massificació.

Segons el portaveu, Francesc Riera, des del punt de vista dels veïns, aquest solar de 110.000 m2 hauria de tenir uns usos més diversos, de caire més públic, i en tot cas s’hauria de reduir encara més el nombre d’habitatges per construir, ja que en l’anterior projecte del govern del PP que presidia Catalina Cirer se’n preveien uns 1.600. «Palma és un municipi que creix, des de fa anys, d’una manera exagerada. Els solars que, com aquests, són de propietat pública han de tenir usos col·lectius, socials o públics», expressà Riera.

De totes maneres, el Consistori manifestà que el nou pla especial que es preveu desenvolupar als terrenys de Son Busquets, cedits a Cort pel Ministeri de Defensa, preveu destinar un total de 16.883 metres quadrats a equipaments públics, un 15'50 per cent sobre el total de la superfície a edificar.

Això significa que amb la revocació de l’acord anterior, aprovat de manera inicial el 2006 pel mandat del PP, aquesta zona de Palma guanyarà 5.135 metres quadrats més de sòl dedicat a serveis i a equipaments per als ciutadans.

I és que el conveni passat just preveia una superfície per a aquestes característiques de prop de 11।748 metres quadrats –un 10'6% del total– en un nucli de població on, actualment, ja habiten devers 5.000 persones, a les quals se sumaran les famílies que es traslladaran a viure als 1.308 habitatges que s’hi construiran. D’aquests, 638 seran de protecció oficial. En aquest preacord, hi consta que l’augment de la dotació pública passarà de 3 a 5 equipaments. El preprojecte nou preveu una zona esportiva, abans inexistent, de 2.905 metres quadrats per un pavelló de tres pistes i ampliar l’àrea destinada a equipament escolar.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?3470+3+199892

Pere Muñoz. .peremp.blocat.com
La Plataforma Son Busquets es continua oposant a la construcció de 1।300 pisos als antics quarters militars। L’argument dels veïnats és clar: a una zona on ja hi ha una gran saturació poblacional i una important manca de serveis, l’entrada de prop de 5.000 noves persones només fa incrementar el problema.Des de l’Ajuntament es diu que el Ministeri de Defensa ha millorat el projecte inicial i ha disminuït 5.000 metres quadrats l’espai construït amb habitatges. La dada és positiva, però cal anotar que estam parlant d’un solar de 110.000 m2, amb la qual cosa 5.000 metres és una quantitat molt petita.

L’actitud dels veïnats té tota la justificació del món: esperaven que els antics quarters es convertirien en serveis, espais verds, instal·lacions esportives, etc., a més dels habitatges. En realitat, però, és a l’inrevés: es construiran habitatges (1.300) i, a més, es farà alguna zona de serveis. L’argument que el Ministeri cerca bàsicament ingressos per la construcció dels habitatges pot ser vàlid. Tot i així, l’Ajuntament de Palma, per molt que ambdues institucions siguin del mateix color polític, hauria d’exigir que els interessos del Ministeri no anassin en contra de la millora de la qualitat de vida a la zona. Si som objectius, podem dir que aquest nou pla per Son Busquets és millor que l’anterior. La pregunta, però, és si és suficient, si és allò que els veïnats esperaven, si és bo per la zona...

Els que hi viuen sembla que tenen clares les respostes, ara només falta que a Cort també ho tenguin clar। El tema fa anys que es troba a l’agenda política municipal i no es pot dir que s’hagin tengut gaire en compte les opinions dels veïnats. Aquesta legislatura em consta que sí tenien la confiança de ser més escoltats. El resultat final determinarà si ha estat així o no, però per ara la cosa, per ara, pinta malament. Esperem que millori!


www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3471+6+199912

Hem vist al llarg dels anys com el ciment s'ha empassat les possessions dels voltants de Palma amb la mateixa voracitat i devastació que provoca un tumor maligne en un cos humà. Bones terres de conreu, illes riques de biodiversitat entre bardisses, torrenteres, basses, tanques, horts, arbres, camins i caminois, marges, teulades, cases, porxos i corrals, així com el ric patrimoni cultural i etnològic a ells lligat, ha patit el menyspreu o, encara pitjor, la nostra indiferència més absoluta. Una manca de respecte pels jornalers, amos i madones que sabien quan i com fer produir la terra i transformar els aliments o com cuidar els animals amb estimació.
El tribut que estem pagant a aquesta voràgine desbocada i destructora afecta directament la nostra salut física i mental, individual i col·lectiva. Sens dubte. Les consultes als ambulatoris o les visites a la farmàcia ho confirmen. No comença a ser hora de pensar de forma diferent abans de portar a terme certes actuacions que encara ens poden perjudicar més? Son Busquets n'és un exemple. Hauria de ser absolutament prioritari convertir aquest solar en un espai verd de terra per a tots els veïnats que l'envolten. La nostra salut i autoestima ho necessita, i no només pel que fa als veïnats de Palma.
És trist, però, haver de reconèixer que tanta possibilitat hi ha que un pensament així puguin posar-lo en pràctica els presumptament esquerrans que ara governen arreu, com els declaradament dretans i contraris que abans ho feien. En tot cas és el PSIB-PSOE qui hi té la darrera paraula, sigui en veu del Ministeri de Defensa, propietari del terreny; sigui a l'Ajuntament, que és qui ha de decidir; sigui al Consell o al Govern, que hi poden donar suport. I els altres, els del BLOC, què hi diuen?

Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.

diaridebalears.com/opinio.shtml?3473+6+200053



Los miembros de Salvem Son Busquets, frente al antiguo cuartel militarदिअरिओदेमल्लोर्क Foto: S. Llompart

El PERI para el antiguo cuartel está pendiente de la autorización de Madrid


F. HORRACH/J. CAPÓ. PALMA. La Plataforma Salvem Son Busquets ha presentado ante el ayuntamiento de Palma una alegación para detener el proyecto de reforma del antiguo cuartel militar de Son Busquets, que contempla la construcción de alrededor de 1.300 viviendas, la mitad de protección oficial (VPO).
Su portavoz, Francesc Riera, informó ayer de que el Plan Especial de Reforma Interior (PERI) para este espacio "creará un pueblo de 5.000 habitantes" en una de las zonas con mayor densidad de población de Palma. Según Riera, este crecimiento afectará negativamente a la barriadas de Camp Redó y Cas Capiscol, cuyas infraestructuras no podrán absorber tal cantidad de nuevos habitantes. Además el incremento del tráfico rodado se estima en más de 3.000 vehículos que, según la plataforma, las comunicaciones de la zona tampoco podrían absorber.

Consejo de Ministros

La gerente de Urbanismo de Cort, Yolanda Garví, apuntó ayer que el ministerio de Defensa, titular del solar, ya ha aprobado las nuevas modificaciones al proyecto realizadas por el consistorio y que actualmente tan solo falta la autorización del Consejo de Ministros del Gobierno central para ratificar este plan de construcción.
Garví recordó que la nueva redacción de este PERI ha reducido en 350 el número de viviendas, -siempre respetando el 50% para VPO- que anteriormente rondaba las 1.600. Esta revisión ha supuesto incrementar en un 17% la superficie destinada a servicios complementarios, cuando el anterior proyecto tan sólo contemplaba la creación de un centro docente, uno cultural y otro sanitario.
La consideración de este PERI, proyectado durante la pasada legislatura, fue una de las promesas electorales de la actual alcaldesa, Aina Calvo, quien aseguró que revisaría el proyecto para reducir el número de viviendas y aumentar el de equipamientosव्व्व

www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032000_4_341180__Diario-de-Palma-Salvem-Busquets-quiere-detener-construccion-1300-vivendas-zona


La Plataforma Ciutadana per Son Busquerts neix en motiu per a la reivindicació de donar un ús públic i assenyat de l'antic quarter de "Son busquets", situat a Palma de Mallorca entre la carretera de Valldemossa, la carretera de Sóller i el carrer Sant Vicenç de Paül.

El Ejecutivo de Antich afronta gastos millonarios para paralizar grandes proyectos del PP

ANDREU MANRESA - Palma de Mallorca - 09/07/2007

Impedir, eliminar, suspender, paralizar. Estos son algunos de los verbos que jalonan la declaración de intenciones pactada por la nueva mayoría de centro izquierda de Baleares. La alianza del PSOE con UM y el Bloc PSM-IU-Verds-Esquerra se compacta con la vocación de parar la "destrucción del territorio" y de enmendar algunas de las grandes infraestructuras y operaciones inmobiliarias del anterior Gobierno del PP.


El Gobierno balear echa el freno · ELPAÍS.com

EL GOVERN MUNICIPAL REBUTJA AL PLE DEL MES DE GENER DEL 2004 LA SEGUENT PROPOSTA RELATIVA A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA DE CAS CAPISCOL

EXPOSICIÓ DE MOTIUS


Cas Capiscol és un dels barris de Palma que ha tengut un creixement de població més important en els darrers anys. Ha sofert les conseqüències de l’increment de la circulació de la carretera de Valldemossa, està amenaçat per l’increment de població desmesurat que es derivarà del conveni signat entre el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament per a la zona de Son Busquets i ha conegut també l’impacte d’un gran centre d’oci instal•lat a la zona septentrional del barri.

Les barriades amb major creixement són les que estan més exposades a desequilibris socials i manca d’equipaments i, per tant, prescindint de qüestions generals com neteja, policia de barri, barreres arquitectòniques. etc ., que són comuns a la pràctica totalitat de la ciutat, i centrant-se en qüestions específiques del barri de Cas Capiscol, es proposa al Plenari de l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD:


1.- Promoure la modificació del Conveni amb el Ministeri de Defensa per tal de limitar l’edificabilitat per a ús residencial i incrementar els usos públics
2.- Promoure el tancament i desratització dels solars del barri
3.- Acondicionament provisional del solar de carrer Orquídea destinat a centre docent com a lloc de lleure i pràctica de l’esport
4.- Dotació d’un centre cultural i una biblioteca per a l’ús del barri
5.- Instar la Conselleria d’Educació a accelerar la construcció dels centres docents pendents
6.- Augmentar la freqüència de la línia 12 de l’autobús de 25 minutS a 10 o 15 minuts

Palma de Mallorca, 23 de Març 04।EU - EV

...

14 h

EU-EV i PSM-EN presentam una proposta per millorar el desenvokupamnent urbanístic de Son Busquets en termes de minva de densitat, d'increment dels equipaments i de manteniment del nombre d'ह्पो.


...

Eberhard i Nanda en BLOC PER PALMA

EL MUNDO / EL DIA DE BALEARS. Dissabte, 23 de juny de 2007 L'alcaldessa de Palma va signar ahir un decret nomenant a una Junta de Govern provisional parell ala gestió diària de l'Ajuntament fins a la celebració dimecres que ve de la sessió plenària. El nomenament d'aquesta junta era necessari per a poder convocar el Ple abans esmentat. Aina Calvo ha consensuat la Junta de Govern provisional amb els líders en Cort de UM i el Bloc, Miquel Nadal i Eberhard Grosske respectivament. La Junta de Govern la componen Aina Calb, Andreu Alcover, Joana María Borràs, Eberhard Grosske i Cristina Cerdó. En el Ple de dimecres es nomenarà a la Junta de Govern definitiva en la qual figuraran tots els noms abans esmentats i als quals se sumaran els responsables de la resta d'àrees. En la Junta de Govern no estarà Miquel Nadal, qui per voluntat pròpia ha decidit no assumir cap regidoria. Per altra banda, el delegat del Govern a Balears, Ramón Socías, i Aina Calbo van acordar ahir impulsar amb la major celeritat possible la revisió del projecte per a la construcció d'habitatges en els terrenys de l'antic aquarterament de Son Busquets i l'ampliació del Tascó Verd. Després de mantenir una reunió amb motiu del recent nomenament de Calvo com alcaldessa, aquesta va recordar que era una promesa electoral del PSIB-PSOE «reconduir» el projecte de Son Busquets, en el sentit de reduir el nombre d'habitatges públics en la zona, que al seu judici és «excessiu», i incrementar els equipaments públics.

elmundo-eldia.com

28/01/2007. General

Em va fer gràcia llegir ahir al Diari de Balears, que la candidata socialista a l’Ajuntament de Palma es preocupi per la pèrdua de qualitat de vida que suposarà la irrupció d’un nou barri amb prop de 5.000 persones a l’antic quarter d’infanteria de Son Busquets, quan PP i PSOE s’han donat la mà en el model per fer-hi habitatge social.

En els 110.000 m2 alliberats pel Ministeri de Defensa, el PP proposava 1650 habitatges i el PSOE 1590, o sigui que la diferència o l’impacte sobre el nucli urbà és igualment alt.

Ara és normal que veïns del Camp Redó i Cas Capiscol al·leguin contra el projecte i no crec que l’impacte es suavitzi amb més equipaments socials, que sembla ser la proposta d’Aina Calvo.

Precisament tota la zona es troba molt massificada i una proposta d’aquestes característiques no és compartida des d’Unió Mallorquina, ja que consideram necessari esponjar més la zona per guanyar-hi amb qualitat de vida.


Son Busquets: PP i PSIB-PSOE aposten per la massificació
28/01/2007.
General

El sòl s'ha convertit en un bé escàs en una illa on el creixement urbanístic ha d'amidar-se al mil·límetre Notícies ZonaInmobiliaria »

Noticias ZonaInmobiliaria

Consideram que s’ha de reduir el nombre d’habitatges i donar-li un ús més públic i social
Els 1.590 habitatges de Son Busquets contribuiran a la saturació de la zona

EFE
Actualizado 21-11-2007 15:14 CET
Palma.- El ministro de Defensa, José Antonio Alonso, ha anunciado hoy que en dos meses puede cerrarse el acuerdo de cesión del cuartel militar de Son Busquets de Palma, donde el Govern balear y el Ayuntamiento pretenden que se construyan 1.300 viviendas, de las que 780 serán de protección oficial y 520 libres.
En 2 meses puede cerrarse un acuerdo para construir 1.300 viviendas en Son Busquets soitu.es

17/06/2006
Amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques.
Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.
p i c a l s u d Festes d'estiu a la barriada de Son Busquets

Movilización de bolsas de suelo del Estado para vivienda protegida
Ministerio de Defensa

........
Son Busquets, Palma de Mallorca
Antiguo cuartel con una superficie de unos 111.000 m2 que fueron objeto de un Convenio en 1998. Principio de nuevo acuerdo entre el Ministerio de Defensa y la Comunidad Autónoma de las Illes Balears anunciado el 14 de junio de 2005 para mejorar la ordenación y el destino urbanístico. Ahora se pretende que, de un total de 1.662 viviendas, más de la mitad, es decir, unas 852 viviendas, sean protegidas, además de aumentar la anchura de los viales y reservar unos 11.000 m2 para equipamientos educativos, deportivos y socio-sanitarios.
........
Movilización de bolsas de suelo del Estado para vivienda protegida -

El Consejo de Ministros ha recibido un Informe de los Ministros de Defensa y Vivienda que recoge los criterios básicos sobre la operación de desarrollo de suelo para la construcción de viviendas en los terrenos del antiguo acuartelamiento de Son Busquets, en Palma de Mallorca.
Estos terrenos ocupan una superficie de más de 110.000 metros cuadrados en el caso urbano de esta ciudad y han sido desafectados al dejar de tener uso militar.
Según los datos del informe analizado por el Consejo de Ministros, esta actuación permitirá la promoción de 1.662 viviendas, de las que 852 serán viviendas protegidas. Además, se dotará a esa zona de importantes equipamientos públicos, espacios libres y zonas verdes. De esta forma, el Gobierno cumple con su compromiso de facilitar el acceso de los ciudadanos a la vivienda mediante la enajenación de suelo público.
La Moncloa. Informe sobre la construcción de viviendas en un antiguo acuartelamiento de Palma de Mallorca

30/01/2007
... Habitatge Aina Calvo promet augmentar els equipaments públics de Son Busquets La candidata del PSOE a l'alcaldia de Palma, Aina Calvo, ha promès que, si governa, l'Ajuntament dedicarà a equipaments públics part dels terrenys de l'antiga caserna de Son Busquets inicialment destinats a habitatges protegides, cases que construirà en altres zones de la ciutat.
30 Enero 07 - Agencia EFE http://www.ainacalvo.com/
Tota la informació la trobaràs a www.ainacalvo.com Eleccions 2007. 24 Febrero 2007
PSOE Aina Calvo promet augmentar els equipaments públics de Son Busquets

Diari de Mallorca. Dijous 22 de novembre de 2007 Segons Carboner, s'edificarà un poliesportiu, un centre mèdic i un institut M. MANS. PALMA. Sobre el solar de la caserna de Son Busquets, a Palma, es construiran 1.300 habitatges, de les quals el 60% serà de protecció oficial i la resta, lliures. Aquesta és la xifra negociada entre l'ajuntament de Palma, el Govern i el ministeri de Defensa, segons va informar ahir el conseller d'Habitatge, Jaume Carboner. L'acord es rubricará en un termini màxim de dos mesos, va avançar el ministre de Defensa, José Antonio Alonso, qui ahir va viatjar fins a Palma per a anunciar la cessió gratuïta de la bateria militar de Punta Fora, a Menorca, a la Comunitat Autònoma. "Estem parlant, i estem parlant bé", va raonar Alonso. Els 1.300 habitatges (780 de protecció oficial), entre les carreteres de Sóller i Valldemossa, aniran acompanyades d'un equipament per al gaudi dels veïns de Son Busquets i dels barris limítrofs. Un centre de salut, un poliesportiu cobert amb tres pistes, un institut i un local sociocultural donaran vida al projecte urbanístic. Carboner va proclamar que la vella instal·lació militar es transformarà en un barri "compacte", "cohesionat socialment" i "sostenible des del punt de vista mig ambiental" gràcies a la barreja de pisos subvencionats per la comunitat i altres de construcció lliure, tots ells acompanyats de comerços i serveis. El pacte entre les tres administracions es produirà "com més aviat", va detallar Carboner. Per aquest motiu, el Govern ha contactat amb la Societat Estatal de Promoció i Equipament del Sòl (SEPE) amb la finalitat de que els terrenys "es desenvolupin com més aviat". "El ministeri de Defensa té molt patrimoni i el lògic és que ho gaudeixin els ciutadans per a objectius nobles i transparents, evitant qualsevol finalitat especulativa", va detallar Alonso. El Pla Especial de Son Busquets, aprovat a la fi de la passada legislatura pel partit Popular, contemplava la construcció de 1.662 habitatges, de les quals la meitat serien a preu taxat. No obstant això, l'alcaldessa Aina Calb ha optat per reduir l'edificabilitat per a no saturar la barriada, segons va adduir a l'accedir al càrrec.
Diario de Mallorca - Son Busquets acogerá 1.300 viviendas, de las cuales el 60% será de protección oficial

D´ençà que som candidat a batle, i gràcies a la visió que m´ha donat ser vicepresident del Consell de Mallorca, he pogut observar com els palmesans no compten amb un Ajuntament que els faci sentir-se ciutadans de primera.
En aquest sentit, em preocupa de manera especial la situació que vivim pel que fa a les infrastructures públiques.
Anem als exemples concrets per il·lustrar el que intent explicar.
Als darrers anys, i aquestes darreres setmanes amb una major intensitat, Son Busquets ha estat motiu de polèmica. Des d´UM voldríem que els solars dels antics quarters servissin per dotar de serveis socio-esportius una zona demogràficament saturada com és Cas Capiscol. Així ho hem dit i gairebé ens han insultat per fer-ho.
Amb aquest tema no faré volar coloms; som una persona que toca de peus a terra i sé perfectament la necessitat d´habitatges que hi ha a Palma. Però la construcció de pisos no té perquè ser incompatible amb el projecte que defensam des d´UM: i que passa per la instal·lació d´un pavelló esportiu, un centre social, espais de lleure, equipaments socio sanitaris, una biblioteca, un espai per a les entitats veïnals i zones verdes.
El que no em semblava realista ni adient era el projecte del PP i PSOE -ara sembla que el PSOE ha rectificat- que pretenia que 6.300 noves persones visquessin a una zona que ja avui està saturadíssima.
Hem dit en multitud d´ocasions que s´havia de reduir aquest nombre habitatges, que s´havia d´apostar per les infrastructures i, sobretot, que s´havia de pensar en el futur.
Les barriades del Camp Redó i de Cas Capiscol, entre d´altres, pateixen des de fa anys una pressió demogràfica i un gran dèficit de tot tipus d´equipaments. Ja fa molt de temps -des de l´any 2004- que el Ministeri de Defensa i l´Ajuntament de Palma (gestionats pel PP i el PSOE) juguen a tenis amb Son Busquets sense aportar cap solució. Pens sincerament que les guerres entre el PP i el PSOE no poden continuar perjudicant els veïnats. Nosaltres creiem possible que els quarters de Son Busquets acabin amb el dèficit crònic d´equipaments de la zona.
La població de Son Busquets no pot créixer un 35´4%. No podem passar de 8.147 habitants a prop de 17.000, com volien PP i PSOE.
Al començament de l´article parlava de la visió que m´ha donat el fet de ser vicepresident del Consell de Mallorca, ara m´explicaré. Quan veus molts de municipis de l´illa amb ajuntaments que s´han fet valer, o que han primat les infrastructures sobre altres coses, trobam que els ciutadans de Palma estan molt pitjor que, per exemple els d´Algaida, Ariany, Sant Llorenç o Inca.

No m´invent res, les dades canten. Comparem l´actual Son Busquets, amb més de 8.000 habitants, amb Sant Llorenç, que no arriba a 7.000 però que disposa de dues biblioteques, tres centres sanitaris, un gran teatre i un centre cultural. Algaida té prop de 4.000 habitants i una biblioteca, una casa de cultura, tres centres sanitaris, una instal·lació esportiva, un teatre, etc. Ariany no arriba als 800 habitants i té una biblioteca, un centre sanitari, un polisportiu, etc.
Què té Cas Capiscol-Son Busquets? Té més de 8.000 habitants i zero biblioteques, un centre sanitari saturat, escoles replenes, zero instal·lacions esportives, zero centres culturals, zero espais per les entitats del barri, zero espais per a joves, zero teatres...
El meu compromís com a candidat a batle de Palma és donar un impuls a Son Busquets a partir de l´acord amb les associacions de les zones afectades. El projecte de Son Busquets no pot tirar endavant si no és amb l´acord amb els representants dels veïnats.

El meu compromís és fer que l´Ajuntament tengui com a primer objectiu subsanar el dèficit que avui tenen els palmesans respecte a la resta de municipis de Mallorca; perquè igual que xerram de Son Busquets, podríem xerrar dels pobles Palma -com ara Son Sardina, S´Aranjassa, Gènova, Sant Jordi o Establiments- que també saben el que és la precarietat en matèria d´infrastructures.
Sens dubte, Son Busquets i Palma en el seu conjunt es mereixen un futur millor del que les polítiques actuals de Cort els deparen.

Miquel Nadal és candidat a la batlia de Palma per Unió Mallorquina.


Diario de Mallorca - Un impuls per a Son Busquets

;;