Es triplica la superfície destinada a equipaments públics i tots els habitatges seran de protecció oficial

El Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de Palma han arribat a un acord per reduir a la meitat, de 1.668 a 831, el número d'habitatges que es podran construir als terrenys de Son Busquets, tal com plantejava Cort.
El Ministeri va comunicar a l'Ajuntament, el passat dia 18 de  gener, l'acceptació de la proposta municipal. L'acord està lligat al conveni subscrit entre el Ministeri i l'Ajuntament de Palma el 1998, mitjançant el qual el Ministeri va esbucar les vivendes militars del Baluard del Príncep i l' Ajuntament es comprometia a requalificar l'ús de la caserna de Son Busquets. Durant la legislatura municipal del PP, la requalificació de Son Busquets plantejava inicialment la construcció de 1.668 vivendes lliures i 30.000 metres quadrats de terciari.
La batlessa de Palma, Aina Calvo, va assumir el compromís de reduir el número d' habitatges de Son Busquets i garantir els equipaments públics que necessités aquesta zona. En aquesta línia, l'actual Ajuntament ha fet feina durant dos anys per tal de que el projecte que finalment es dugui a terme a Son Busquets sigui un projecte més sostenible i en concordança amb el nou model de ciutat.
En haver estat atesa la proposta de l'actual equip de Govern, el número màxim d'habitatges que es podran construir a Son Busquets serà de 831, just la meitat de les 1.668 previstes en la proposta original.
Adaptar les exigències
L'Ajuntament de Palma ja ha comunicat al Ministeri de Defensa l'acceptació de les noves condicions, al temps que manifesta la seva satisfacció perquè s'hagi acceptat el nou plantejament defensat per l'equip de govern. 
El Ministeri de Defensa entén i assumeix els plantejaments que, en diverses reunions, ha plantejat l'Ajuntament de Palma, en el sentit de la necessitat d'adaptar el futur de Son Busquets a noves exigències de caire econòmic, mediambiental i social i de sostenibilitat.
L'Ajuntament de Palma iniciarà de forma immediata consultes amb els veïnats, obrint un procés participatiu de cara a la redacció d'un PERI que recollirà l'acord assolit entre ambdues administracions. Aquest instrument serà el que establirà l'ordenació final d'habitatges, equipaments, zones verdes, viari,...".
La solució final que ha acceptat el Ministeri de Defensa culmina després de dos anys de converses. Així, d'una reducció al plantejament inicial de 354 habitatges (presentada pel Ministeri de Defensa l'any 2008) s'ha passat finalment a la meitat dels previstos inicialment, reduint-se en 831 habitatges, és a dir, passant d'una població inicial de 5.000 persones a una de 2.500.

El antiguo cuartel militar contará con una población de 2.500 vecinos, frente a los 5.000 previstos inicialmente

EUROPA PRESS. PALMA El Ministerio de Defensa y el Ayuntamiento de Palma han acordado construir 831 viviendas de protección oficial en los terrenos de Son Busquets, lo que supone la mitad de las 1.668 previstas en el convenio suscrito entre ambas instituciones en 1998, de forma que esto permitirá que el antiguo cuartel militar cuente con una población de 2.500 vecinos, la mitad de los 5.000 previstos inicialmente.

Así lo explicó en una rueda de prensa la alcaldesa de Palma, Aina Calvo, quien remarcó que la propuesta municipal, que ha sido aceptada por el Ministerio dirigido por Carmen Chacón, contempla triplicar el suelo disponible para equipamientos en Son Busquets, pasando de 5.900 metros cuadrados en el Plan General de Ordenación Urbana a 16.800, de forma que se dotará a esta zona con una instalación docente, una deportiva, una sociocultural y una sanitaria.

Por su parte, la regidora de Urbanismo, Yolanda Garví, recalcó que de las 10 hectáreas de superficie, el 25 por ciento será zona verde (25.000 metros cuadrados), mientras que se reservará el 17 por ciento para equipamientos (17.000 metros cuadrados). De este modo, destacó que se ha reducido en 31.000 metros cuadrados el suelo urbanizable, respecto al acuerdo inicial, mediante el cual el Ministerio de Defensa derribó las viviendas militares del Baluard del Príncep y el Consistorio de Palma se comprometió a recalificar el uso de los cuarteles de Son Busquets, con el fin de construir 1.668 viviendas libres y 30.000 metros cuadrados de terciario.

Con el nuevo acuerdo alcanzado entre ambas instituciones, Garví subrayó que se disminuye la densidad de viviendas, que pasará de 150 a 75 pisos por hectárea, mientras que, por el contrario, se doblará la superficie destinada a usos terciarios (oficinas y comercios), hasta alcanzar los 70.000 metros cuadrados, frente a los 35.000 previstos en el Plan General de Ordenación Urbana. De esta manera, Garví recalcó que se logrará evitar que las oficinas se tengan que ubicar en polígonos industriales, sino que en Son Busquets se mezclarán los usos residenciales con los administrativos, impidiendo también que en esta zona sólo haya viviendas.

No obstante, precisó que el número de viviendas ocupará más de la mitad de las 10 hectáreas de superficie, mientras que el resto estará compuesto por equipamientos, zonas verdes y áreas de uso terciario (comercios e instalaciones deportivas, turísticas y administrativas).

Concretamente, detalló que de los 188.000 metros cuadrados de urbanización contemplados inicialmente, se han reducido 31.000, por lo que quedan 157.000, de los cuales 70.000 irán destinados a usos terciarios y el resto a uso residencial.

Otra de las principales novedades del acuerdo es que el Ministerio de Defensa cederá al Ayuntamiento de Palma el 15 por ciento de las viviendas, lo que permitirá que el Ayuntamiento ponga a disposición de los ciudadanos 180 de las 831 VPO que se construirán en Son Busquets, mientras que también gestionará 8.500 metros cuadrados destinados a equipamientos y usos terciarios.

Cerca de 1.100 alegaciones

Garví indicó que este acuerdo alcanzado con el Ministerio de Defensa es fruto de las casi 1.100 alegaciones que se plantearon en contra del Plan Especial de Reforma Interior (PERI) de Son Busquets elaborado en 2006. De este modo, anunció que se redactará un nuevo PERI para esta zona del Eixample de Palma, para lo cual el Ayuntamiento mantendrá reuniones con las asociaciones de vecinos afectadas, con el fin de que este proyecto cuente con la "mayor participación posible".

La regidora de Urbanismo confió en que este mismo año, el Pleno del Ayuntamiento pueda aprobar el nuevo PERI con la unanimidad de todos los grupos para que en 2011 pueda comenzar la tramitación de los proyectos de urbanización de Son Busquets, de cara a que lo antes posible puedan iniciarse las obras, cuyo promotor será el Ministerio de Defensa.

Por su parte, la primera edil se congratuló por el acuerdo alcanzado con Defensa, teniendo en cuenta que, en principio, el Ayuntamiento estaba obligado a cumplir el convenio alcanzado entre el Ministerio y el Consistorio en 1998, que fue incorporado al Plan General de Ordenación Urbana de Palma y mediante el cual en Son Busquets se debían construir 1.668 viviendas libres.

Sin embargo, recordó que desde el principio, el actual equipo de Gobierno de Cort ha trabajado para lograr un crecimiento "sostenido y sostenible" del Eixample, con el fin de reducir el número de pisos en Son Busquets, a pesar de que el ex-ministro de Defensa, José Antonio Alonso, ya se había comprometido a disminuir en 354 el número de viviendas en los antiguos cuarteles militares, algo que Calvo calificó de "buena noticia, aunque no era lo que esperábamos escuchar".

Tras unas negociaciones "intensas y costosas" con el Ministerio de Defensa, donde ha habido varios interlocutores por los diferentes cambios de ministro, Calvo destacó que el resultado ha sido "extraordinario" y una "victoria", teniendo en cuenta que el Ayuntamiento tenía una deuda con este departamento del Ejecutivo central.

No obstante, apuntó que aún queda por definir la distribución de las zonas residenciales y de equipamientos en Son Busquets, para lo cual esperó contar con la colaboración de los vecinos. Preguntada sobre si espera contar con el apoyo de PP y UM para aprobar el nuevo PERI, Calvo dijo que la mejora conseguida es "incontestable", respecto al proyecto inicial, por lo que mostró su "convencimiento" de que todos los grupos estarán "de acuerdo".

Camp Redó i Cas Capiscol seran els afectats pels 1.300 pisos als solars de l’antic quarter de Defensa. Augmentaran un 22% la seva densitat

Laura Morral | 07/07/2008 |dbalears

El projecte de construcció de 1.300 habitatges a la zona de Son Busquets, en els solars de l’antic quarter d’artilleria de la carretera de Valldemossa, afectarà de ple les barriades de Camp Redó i Cas Capiscol, amb 13.578 i 8.677 habitants respectivament. El creixement poblacional a l’entorn de 5.000 residents més farà incrementar un 22% la densitat de població de la zona.

Són cinc punts per sobre de la superfície del 17% que es guanya amb el nou PERI impulsat per l’actual equip de govern. Aquesta àrea d’actuació actualment està infrautilitzada i abraça uns 100.000 metres quadrats. Però el conjunt de les dues barriades comprèn 154 hectàrees (91 corresponen al Camp Redó i devers 63 a Cas Capiscol). Aquestes dues àrees només tenen quatre petites zones verdes que en alguns casos es troben mal ubicades i tan sols amb un equipament esportiu.

L’actuació que s’hi pretén desenvolupar elevarà els índexs de densitat poblacional. Actualment al Camp Redó hi ha una densitat de 149 habitants per cada 100 habitatges. Amb el nou projecte aquesta xifra se situarà a l’entorn dels 189 residents per 100 habitatges. Concretament, en aquesta àrea hi ha previst edificar més de 870 pisos com a màxim amb un increment de 2.622 del sostre residencial. Això és un 20% més de la població actual que hi ha en aquesta zona de Palma, una de les més massificades.

En la mateixa proporció se situen les xifres a la zona de Cas Capiscol. El barri presenta una densitat de població que se situa en 139 habitatges per cada 100 habitants. La reurbanització d’aquesta àrea elevarà la xifra a una mitjana màxima de 196 habitatges per cada 100 residents. En aquest barri s’hi edificaran uns 160 pisos i concentrarà 500 habitants més, un 6% més de la seva població.

De tota manera, el nou pla que preveu desenvolupar el Consistori té previst destinar a aquests terrenys de Son Busquets, cedits a Cort pel Ministeri de Defensa, un total de 16.883 metres quadrats a equipaments públics, un 15,50% de la superfície a edificar. Amb aquest canvi només es guanya un 5% de sòl públic. I és que el conveni passat preveia una superfície per a aquestes característiques de prop d’11.748 metres quadrats –un 10,6% del total–. En tot cas, l’augment de la dotació pública és minsa –de 3 a 5 equipaments– en comparació a la massificació de població.

La Plataforma, per a repensar la ciutat que volem,"SON BUSQUETS", s'adhereix a clamar amb veu alta; "Salvem es Jonquet", "Salvem Son Bosc", "Salvem la Real", Salvem Es Guix, Salvem Son Real, Salvem Mallorca, ... Recuperem el seny.

Podem aturar l’avarícia de l’especulació amb imaginació, creativitat i honradesa. També obrint els ulls, als interessos empresarials, a preservar, optimitzar recursos, defensar els interessos socials i patrimonials garantint la convivència la qual enriqueix el teixit social i a l'hora pot reanimar la economia.
La Plataforma ciutadana "Son Busquets" s'adhereix i fa ressò de l'acció cívica i festiva que organitza
"La Plataforma Salvem Es Jonquet" per aquest dissabte dia 7 de juny. Una
vesprada que s'enmarca dins la campanya " Es Jonquet, Ara o Mai ".
Tendrà lloc al Centre Cultural Es Jonquet, C/ Terrers, núm. 2.
Aquesta és la programació per al vespre:
A les 20.00 h. Cercavila pel barri amb xeremiers i caparrots.
A les 20.30 h. Inauguració exposició fotogràfica que durarà fins al 20 de juny, de 17 a 21
h, de dilluns a divendres.
A les 21.30 h. Concert de Whisky Facile i Arpellots Havaneres Band, amb degustació de rom cremat.
Menjar i begudes, recollida de firmes, camisetes i festa.

Recordau aquella cançó de Jaume Arnella i Soler Amigó...
...
Si les veles son plegades
la nau no solca el mar,
si tenim les mans plegades
el bon temps mai no vindrà
Jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir:
és ara amics, és ara.

Salutacions. Agustí Baró

Els grans blocs d’edificacions que s’hi volen construir no respecten ni les alçades ni les volumetries que han existit fins ara

Els molins des Jonquet, almanco des dels passats anys 50, defineixen una imatge emblemàtica de la ciutat. Bé en parla en Manuel Sanchis Guarner al seu entranyable llibre: Els molins de vent de Mallorca, del seu valor de visió suggerent i amarada d’encant. Perquè les seves torres ocupaven i ocupen una posició paisatgísticament estratègica, guaitant cap a la mar, al Mollet, al Moll Vell, al passeig Marítim. No és de bades que, en els anys previs a l’anomenat "boom turístic", certes imatges del barri servissin ja per il·lustrar algunes de les postals més suggeridores del moment.

Tota la zona constitueix un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’urbanisme popular; un agradós conjunt de cases blanques, de pujades, d’escaletes, de carrers estrets i sinuosos; un bell grup de cases agombolat entre el carrer de Sant Magí i la mar. Sens dubte es Jonquet constitueix un conjunt històric amb totes les lletres, tal com els defineix la UNESCO, la Unió Europea i les nostres lleis de protecció del patrimoni. Un conjunt històric que, tal com preconitzen aquestes institucions, s’ha de preservar.

Però l’avarícia de l’especulació no s’atura davant d’això, perquè ara sembla que determinats interessos empresarials s’han sabut enginyar per eludir previsions proteccionistes i aigualir-nos la festa. Sí, sembla que s’han enginyat perquè l’Ajuntament canvïi una normativa més proteccionista per una altra que ho és molt poc; tot s’hauria cuinat en aquestes darreres legislatures de govern de la dreta –esperam un canvi en aquest sector polític, que mai més dreta sigui sinònim de destrucció del patrimoni ni de corrupció urbanística. Sí, sembla que ara ens volen privar de gaudir del conjunt del barri tal com l’ha definit la nostra història, la nostra tradició. Davant d’això, no ens preocupa tant que alguna de les noves construccions que s’hi han fet o la definició de les noves escales, les que pugen des dels rentadors, no ens acabin d’agradar. Ni ens preocupa tant que els molins, que hostatjaren cabarets com l’anomenat Jack el negro, encara no s’hagin desembarassat de tants d’afegitons. Ni ens interessa, de moment, ponderar si la intervenció paisatgística sobre els terrers ha estat la més adequada.

Danys irreversibles
El que sí ens preocupa de veres són els danys irreversibles que sembla que es podrien fer aviat en es Jonquet si ningú no hi posa remei. Per parlar-ne hem de començar per esmentar que s’hi destruïren fa una partida d’anys uns petits carrers i les casetes que els definien, un fet molt penós per ell mateix i més encara si pensam que darrere d’aquest desastre en podrien venir de majors. Perquè, afegint-hi uns terrenys buits que hi havia su-allà, ara volen substituir els antics carrers per grans blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars amb dos pisos de pàrquings i centres comercials –amb accés rodat des dels terrers? Quina és la magnitud de la tragèdia? Si la major part de les cases des Jonquet, les destruïdes també, són plantes baixes o per molt tenen un pis; ara les noves construccions serien, per comparació altíssimes; sembla que guaitarien amb quasi 15 metres d’altura –a la qual hauríem d’afegir la d’un terraplè aberrant- per darrere dels molins...

Aquests grans blocs d’edificacions tampoc no respectarien els traçats dels carrerets destruïts, ni les tipologies tradicionals –habitatge unifamiliar o petit habitatge plurifamiliar–, ni les alçades i volumetries preexistents, ni l’estructura del petit comerç esporàdic situat a les plantes baixes, ni la topografia de la zona, ni les antigues parcel·les, ni un sant remei... Davant d’aquesta gran aberració, davant d’un desgavell tan someral, ha sorgit un cert moviment contrari a tant d’abús contra el nostre patrimoni; ha sorgit l’inici del que pot arribar a ser un gran moviment d’oposició dels veïns a la destrucció des Jonquet. Tanta de sort, no tot havien de ser males notícies.

Nosaltres ens volem sumar a aquesta oposició, volem dir amb tots ells: "Salvem es Jonquet", volem aportar arguments a favor de la seva causa, que és la nostra. De fet pensam que ja n’hem aportat molts, hem parlat de la necessitat de conservar, al barri, usos, tipologies, traçats de carrers, parcel·les, alçades, volumetries, topografia; de la necessitat de protegir, de preservar aquest extraordinari i valuós conjunt històric. Hem parlat de com la UNESCO, la Unió Europea, la nostra comunitat autònoma protegeixen conjunts històrics com es Jonquet. Per ara ja no volem afegir més arguments, no, pensam que ja només ens resta desitjar que la dreta –en democràcia totes les opcions polítiques són respectables si hi ha honradesa– recondueixi les seves actuacions; que l’esquerra, ara a Cort, pugui adobar tant de desgavell. Però, dit això, ens resta encara sintetitzar i repetir estrictament per concloure aquest escrit: "Salvem es Jonquet".

;;