La Plataforma, per a repensar la ciutat que volem,"SON BUSQUETS", s'adhereix a clamar amb veu alta; "Salvem es Jonquet", "Salvem Son Bosc", "Salvem la Real", Salvem Es Guix, Salvem Son Real, Salvem Mallorca, ... Recuperem el seny.
Podem aturar l’avarícia de l’especulació amb imaginació, creativitat i honradesa. També obrint els ulls, als interessos empresarials, a preservar, optimitzar recursos, defensar els interessos socials i patrimonials garantint la convivència la qual enriqueix el teixit social i a l'hora pot reanimar la economia.
La Plataforma ciutadana "Son Busquets" s'adhereix i fa ressò de l'acció cívica i festiva que organitza "La Plataforma Salvem Es Jonquet" per aquest dissabte dia 7 de juny. Una
vesprada que s'enmarca dins la campanya " Es Jonquet, Ara o Mai ".
Tendrà lloc al Centre Cultural Es Jonquet, C/ Terrers, núm. 2.
Aquesta és la programació per al vespre:
A les 20.00 h. Cercavila pel barri amb xeremiers i caparrots.
A les 20.30 h. Inauguració exposició fotogràfica que durarà fins al 20 de juny, de 17 a 21
h, de dilluns a divendres.
A les 21.30 h. Concert de Whisky Facile i Arpellots Havaneres Band, amb degustació de rom cremat.
Menjar i begudes, recollida de firmes, camisetes i festa.
Recordau aquella cançó de Jaume Arnella i Soler Amigó...
...
Si les veles son plegades
la nau no solca el mar,
si tenim les mans plegades
el bon temps mai no vindrà
Jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir:
és ara amics, és ara.
Salutacions. Agustí Baró
Els grans blocs d’edificacions que s’hi volen construir no respecten ni les alçades ni les volumetries que han existit fins ara
Els molins des Jonquet, almanco des dels passats anys 50, defineixen una imatge emblemàtica de la ciutat. Bé en parla en Manuel Sanchis Guarner al seu entranyable llibre: Els molins de vent de Mallorca, del seu valor de visió suggerent i amarada d’encant. Perquè les seves torres ocupaven i ocupen una posició paisatgísticament estratègica, guaitant cap a la mar, al Mollet, al Moll Vell, al passeig Marítim. No és de bades que, en els anys previs a l’anomenat "boom turístic", certes imatges del barri servissin ja per il·lustrar algunes de les postals més suggeridores del moment.
Tota la zona constitueix un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’urbanisme popular; un agradós conjunt de cases blanques, de pujades, d’escaletes, de carrers estrets i sinuosos; un bell grup de cases agombolat entre el carrer de Sant Magí i la mar. Sens dubte es Jonquet constitueix un conjunt històric amb totes les lletres, tal com els defineix la UNESCO, la Unió Europea i les nostres lleis de protecció del patrimoni. Un conjunt històric que, tal com preconitzen aquestes institucions, s’ha de preservar.
Però l’avarícia de l’especulació no s’atura davant d’això, perquè ara sembla que determinats interessos empresarials s’han sabut enginyar per eludir previsions proteccionistes i aigualir-nos la festa. Sí, sembla que s’han enginyat perquè l’Ajuntament canvïi una normativa més proteccionista per una altra que ho és molt poc; tot s’hauria cuinat en aquestes darreres legislatures de govern de la dreta –esperam un canvi en aquest sector polític, que mai més dreta sigui sinònim de destrucció del patrimoni ni de corrupció urbanística. Sí, sembla que ara ens volen privar de gaudir del conjunt del barri tal com l’ha definit la nostra història, la nostra tradició. Davant d’això, no ens preocupa tant que alguna de les noves construccions que s’hi han fet o la definició de les noves escales, les que pugen des dels rentadors, no ens acabin d’agradar. Ni ens preocupa tant que els molins, que hostatjaren cabarets com l’anomenat Jack el negro, encara no s’hagin desembarassat de tants d’afegitons. Ni ens interessa, de moment, ponderar si la intervenció paisatgística sobre els terrers ha estat la més adequada.
Danys irreversibles
El que sí ens preocupa de veres són els danys irreversibles que sembla que es podrien fer aviat en es Jonquet si ningú no hi posa remei. Per parlar-ne hem de començar per esmentar que s’hi destruïren fa una partida d’anys uns petits carrers i les casetes que els definien, un fet molt penós per ell mateix i més encara si pensam que darrere d’aquest desastre en podrien venir de majors. Perquè, afegint-hi uns terrenys buits que hi havia su-allà, ara volen substituir els antics carrers per grans blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars amb dos pisos de pàrquings i centres comercials –amb accés rodat des dels terrers? Quina és la magnitud de la tragèdia? Si la major part de les cases des Jonquet, les destruïdes també, són plantes baixes o per molt tenen un pis; ara les noves construccions serien, per comparació altíssimes; sembla que guaitarien amb quasi 15 metres d’altura –a la qual hauríem d’afegir la d’un terraplè aberrant- per darrere dels molins...
Aquests grans blocs d’edificacions tampoc no respectarien els traçats dels carrerets destruïts, ni les tipologies tradicionals –habitatge unifamiliar o petit habitatge plurifamiliar–, ni les alçades i volumetries preexistents, ni l’estructura del petit comerç esporàdic situat a les plantes baixes, ni la topografia de la zona, ni les antigues parcel·les, ni un sant remei... Davant d’aquesta gran aberració, davant d’un desgavell tan someral, ha sorgit un cert moviment contrari a tant d’abús contra el nostre patrimoni; ha sorgit l’inici del que pot arribar a ser un gran moviment d’oposició dels veïns a la destrucció des Jonquet. Tanta de sort, no tot havien de ser males notícies.
Nosaltres ens volem sumar a aquesta oposició, volem dir amb tots ells: "Salvem es Jonquet", volem aportar arguments a favor de la seva causa, que és la nostra. De fet pensam que ja n’hem aportat molts, hem parlat de la necessitat de conservar, al barri, usos, tipologies, traçats de carrers, parcel·les, alçades, volumetries, topografia; de la necessitat de protegir, de preservar aquest extraordinari i valuós conjunt històric. Hem parlat de com la UNESCO, la Unió Europea, la nostra comunitat autònoma protegeixen conjunts històrics com es Jonquet. Per ara ja no volem afegir més arguments, no, pensam que ja només ens resta desitjar que la dreta –en democràcia totes les opcions polítiques són respectables si hi ha honradesa– recondueixi les seves actuacions; que l’esquerra, ara a Cort, pugui adobar tant de desgavell. Però, dit això, ens resta encara sintetitzar i repetir estrictament per concloure aquest escrit: "Salvem es Jonquet".
CIL | 31 Maig, 2008 01:00 | 
Davant tan poca sensibilitat per part de qui ens governa, la infatigable lluitadora cívica, Aina Calafat, tot d'una que rep la comunicació oficial amb què se li notifica que ha estat admesa i atesa la seva petició adreçada al Parlament Europeu, fa públic un escrit relacionat directament amb aquella gent que ha callat massa -i durant massa temps- amb motiu de la construcció del macrohospital a la finca de Son Espases.
L'escrit trau foc pels queixals! I amb motiu!
Massa motius té n'Aina, perquè es queixi públicament i arribi a exclamar aïrada: "a tots aquells que han callat, els hauria de caure la cara de vergonya, quan els membres del Parlament Europeu han tengut més sensibilitat que els nostres governants..."
Aina Calafat, adreçant-se a la gent que es manifesta a la plaça de Cort en defensa de l'entorn de la Real
(Foto: Pep Torró)
“Benvolguts companys,
(Segueix)Admet la demanda per esbrinar si l’hospital està damunt d’un torrent
La Comissió Europea inicia una investigació per esbrinar si realment l’hospital de referència es construeix en una zona d’ "alt risc" d’inundacions, tal com ve indicat en el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma de l’any 1994 i en el de 1999, encara que en el Pla de Recursos Hídrics aquesta zona no aparegui catalogada d’aquesta manera.
Així ho ha notificat la Comissió de Peticions de la Unió Europea en una carta remesa el 20 de maig passat després d’examinar la demanda de la portaveu de la plataforma Salvem la Real, Aina Calafat, en la qual sol·licitava que s’investigàs aquest tema que podria ser constitutiu de "delicte".
En concret, aquesta carta es refereix al fet que la Comissió de Peticions, tal com estableix el reglament del Parlament Europeu, "ha decidit admetre-la a tràmit perquè les qüestions que s’hi plantegen incideixen en l’àmbit d’activitats de la Unió Europea".
Arran d’aquesta resposta, Calafat expressà la seva satisfacció en comprovar que les passes que ha realitzat fins ara per aconseguir que es reobri una investigació a Son Espases, "no han quedat en no-res". Així mateix, recriminà que a Balears s’hagi fet cas omís de les seves demandes.
La portaveu de la plataforma Salvem la Real també recordà que el Govern del PP inicià les obres de l’hospital el dia 9 de febrer de 2007 sense la presència de cap arqueòleg ni cap Bé d’Interès Cultural senyalitzat.
Comunicats de premsa - Govern
Centre d'Estudis i Documentació Contemporània
Diario de Mallorca 07/02/2007. El Bloc dóna suport a l'esponjament de Son Busquets demanat pels veïns
Cessió gratuïta d'instal·lacions militars als ajuntaments mallorquins
Hi ha qui pensa, creu i diu o escriu que un col·lectiu, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.
N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa.
Tots dos elements es converteixen, així, en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i poder tirar endavant en la història.
Cas Capiscol – Son Busquets pot ser-ne un paradigma: de festa i en lluita veïnal perenne!
Fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!
L'Ajuntament de Palma -primer amb el senyor Ramon Aguiló, i, després amb el senyor Joan Fageda, com a batles; seguits de les senyores Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses- es compromet, mitjançant convenis escrits i signats en espanyol, a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!
Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi estan deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.
Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.
Amb una de les intervencions conscientitzadores de l'Associació Drets Humans de Mallorca, en utilitzar les sales de cinema d'OCIMAX per projectar-hi pel·lícules força instructives
Amb un dels Agrupaments Escoltes més actius i dinàmics que, fins i tot, aconsegueix que diverses institucions públiques s'aboquin a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada
Com també que el mateix Ajuntament de Palma atorgui a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta- el nom de dos carrers de la barriada.
Però, sobretot, despunta entre totes les entitats l'Associació Veïnal de Cas Capiscol-Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable (hom pot veure'l representat gràficament en els successius governs municipals...)
Des de fa un munt d'anys, amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...
Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.
En altres àmbits, també s'ha treballat bastant per fer que sigui una realitat palpable la CESSIÓ GRATUÏTA, DE TOTES LES INSTAL·LACIONS MILITARS EN DESÚS, ALS AJUNTAMENTS DE MALLORCA!
Però això ja són figues d'un altre sostre...
Cil Buele
Disculpeu que gosi de fer una metàfora teatral i em presenti com a multimilionari, no de diners, d'optimisme. Pels meus vestits, el meu rostre afable, feliç, així com per la gran quantitat de lletugues que podeu apreciar a totes i cada una de les meves butxaques, us adonareu que difícilment no podré pagar qualsevol preu que em demaneu per a recuperar el dret a la paraula a la dignitat humana.
I a més! Us convido a fer camí plegats!
Tot un seguit de causalitats, com ben bé precisa el meu company "F.P.", ens van fent a tots plegats, a mi i a qui s'apunta, iniciar la singladura del que comencem a anomenar corporativisme social.
Arreu del món empentes d'optimisme, d'idealistes, s'arrepleguen en xarxes socials, de compromís en la millora de la qualitat de vida, de respecte en i per l'educació en valors. Gràcies a la tecnologia i a la voluntat de multitud de persones emprenedores, com per art de màgia, i en un moment de crisi econòmica internacional, la societat civil s'organitza en xarxes corporatives, solidàries, compromeses vers la realitat que les envolta. Tot plegat amb el somriure de l'optimisme necessari per a fer front a una, si més no, estranya situació d'enrariment internacional en les relacions humanes. La iniciativa creativa, a l'avantguarda dels avenços tecnològics, possibilita, fent evident, l'optimització de les gestions; també a les institucions, refermant la seva funció pública, mentre instrumentalitza la participació a partir de l'experiència de compartir els entorns immediats acceptant les noves experiències comunicacionals que ens permeten un ús acurat de la tecnologia al nostre abast.
Obrir els ulls. Prendre consciència de la responsabilitat, la necessitat, d'avançar plegats en un exercici docent inter-generacional d'aprenentatge continu construint i compartint identitat.
Qui soc? Qui ets? Qui som? Siau qui sou!
Afortunadament la gratuïtat i la facilitat d'accés a la informació permet més que mai de mais a la història de la humanitat facilitar la convivència fent ús d'eines de treball fins ara exclusives de les corporacions, exclusivament, econòmiques. Ara n'hi podem donar un ús, a més, social, des de la societat civil, i sense la necessitat d'esforços extremadament considerables o hipoteques in-assumibles.
Son Busquets. A tall d'exemple.
No sé ben bé quan , ni cap a on, pel carrer em vaig topar amb el company "F.R." qui em va anunciar la presentació d'al·legacions al Pla de construcció d'habitatges a "Son Busquets".
"Son Busquets" enrere d'ús militar i avui 11 hectàrees inutilitzades a l'espera de més saturació urbanística. 11 hectàrees! Ben enmig de la ciutat.
"F.R." em va convocar a una reunió per a tractar d'agrupar inquietuds entorn a la necessitat, no sols de reflexionar sinó també, d'intervenir en els nostres entorns més pròxims per tal de col·laborar en la recreació d'un entorn més hospitalari i respectuós al costat de les nostres institucions.
Sincerament, la llunyania m'havia distanciat del creixement urbanístic a Ciutat de Palma durant els darrers cinc anys. La convocatòria fou a les 20 hores d'un dia feiner front al Conservatori de Musica. Aclucau els ulls; i aquells que tingueu fresca la memòria, intenteu visualitzar l'entorn cinc anys enrere, sols mitja dècada, obriu els ulls a ara. A mi em resulta esfereïdor. Deixau anar la vista a vol d'ocell que planeja de l'altura de la serra cap a les aigües de la badia de Palma. 11 hectàrees al mig de la ciutat, amb espais verds i espais coberts.
Com és que resten tancats? Perquè s'hi han de construir 1.000, 1.300, 1.800, 2.000 o 3.000 habitatges? Protegits? A quin preu? A quin cost? Qui ho paga?
Nosaltres? Ah és clar, som milionaris. Ho podem comprar! Qui hi posa el preu? Ho comprem! Ho compro! I vull que se'n faci un ús, d'immediat, públic, per la qual cosa proposo; en primer lloc la constitució d'una fundació pública en la qual tots els inversors siguin membres del patronat i socis de la fundació, assumint la responsabilitat del pagament de les despeses necessàries per al manteniment de les instal·lacions, el seu funcionament d'interèssocial, així com de satisfer la despesa de la compra al Ministeri de Defensa de l'estat espanyol, o a qui pertoqui, caldrà conèixer l'estat de la propietat dels terrenys, tot per a garantir-ne un ús públic sostenible.
Soc multimilionari. I tu? T'hi apuntes! Ho podem aconseguir! I mentre ho feim i sense massa esforç, també ens ho passarem bé.
Salutacions i digues la teva. Fes-me arribar un comentari o envia el teu parer a "Son Busquets"
Agustí Baró
